dijous, 28 d’abril del 2016

Manifest del PSUC viu per al 1er de MAIG de 2016


Per al PSUC viu aquest 1er de Maig, Dia internacional del treball, ve marcat en el nostre país per una situació límit d’emergència social, degut a les brutals retalles socials i laborals aplicades pels successius governs del règim bipartidista, així com pels governs neoliberals a Catalunya, que han actuat al servei dels interessos de les elits econòmiques, les grans fortunes, la banca, les multinacionals i la monarquia, autèntics responsables de la crisi i la corrupció generalitzada.

Malgrat els grans esforços propagandístics del règim borbònic i la dreta per a presentar-se com els garants del creixement i la recuperació econòmica, i així intentar recuperar la seva credibilitat, amagar les corrupteles i justificar les seves polítiques neoliberals de cara als diferents processos electorals, no s’està generant treball i el que subsisteix té menys drets i un salari més baix.

Els governs del bipartidisme, tant del PP com del PSOE, i molts cops amb el suport de la dreta catalana, són directament responsables d’accentuar les desigualtats socials, com a finalitat la de reforçar les posicions de la patronal, imposant reformes laborals que pretenen anul·lar la negociació col·lectiva i debilitar la capacitat de la classe treballadora per reclamar els seus drets i per anul·lar la força dels sindicats de classe. A això, s’ha de sumar la repressió contra la protesta social, la criminalització del dret de vaga o la persecució a sindicalistes i a activistes socials amb el codi penal i la Llei mordassa.

Les conseqüències socials són brutals: mentre els beneficis de les grans empreses de l’IBEX35 augmenten escandalosament i les grans fortunes i els seus polítics vassalls continuen la seva espiral de “portes giratòries”, espoliant i defraudant  la hisenda pública i evadint els seus capitals financers, la classe obrera i els sectors populars pateixen la crua realitat de la crisi capitalista a cop d’emigració forçosa, atur, precarietat i salaris baixos, desnonaments i retallades en sanitat i educació pública. A aquesta lògica neoliberal se suma l’opressió patriarcal que s’encrua contra la dona treballadora (el salari de les dones suposa el 77,5% del dels homes, el 73% dels contractes a temps parcial és femení, un signe més de les violències masclistes a les que el patriarcat, sostén del capitalisme, sotmet les dones a través de la doble explotació).

Aquest panorama desolador de misèria, dependència i endeutament exterior respon al paper imposat a Espanya sota la Unió Europea. La dominació alemanya i dels Estats Units a través de l’euro i la UE sobre els pobles i la classe obrera europeus, augmenta les diferències socioeconòmiques entre les potències del nord i els països del sud i est d’Europa. La seva lògica la seva lògica porta a aprofundir les polítiques adoptades per la Troica (FMI, BCE i CE) que empobreixen als i les treballadores. A l’austeritat inhumana se suma una nova volta de rosca en el retrocés social: el Tractat de lliure comerç amb els Estatuts Units (TTIP).

El PSUC viu s’oposa a la dominació de l’euro i de la UE sobre el nostre país, així com al TTIP, que busquen beneficiar impunement les grans corporacions financeres i industrials, deixant sota mínims els drets dels treballadors/es europeus i sense protecció a les petites empreses i autònoms.
El capitalisme dels Estats Units i la UE necessita empobrir encara més els pobles per continuar mantenint els seus beneficis i la seva hegemonia mundial. Aquesta és la del creixent intervencionisme i la guerra dels països de l’OTAN per a dominar les zones geo-estratègiques i els recursos naturals a través d’un domini neocolonial. O bé, a través de cops d’Estat fascistes com a Ucraïna; sota aparences més democràtiques com a Brasil, Hondures i Paraguai; per la via del sabotatge i la guerra econòmica com a Veneçuela o Argentina; o per la via més violenta, armant i sostenint tot tipus de terrorismes fanàtics com a Líbia i Síria en particular, i en el conjunt dels països àrabs i musulmans en general. Aquesta última forma d’intervencionisme sanguinari està provocant un cost enorme en vides i veritables catàstrofes humanitàries en forma de migracions massives, que després són utilitzades per a desenvolupar en la UE  forces fascistes, xenòfobes i racistes, i que són utilitzades pels poders econòmics per a justificar la repressió de les protestes socials i la militarització dels Estats membres.

El PSUC viu denuncia el tracte monstruós vers els refugiats amb l’acord vergonyós entre la UE i Turquia per a perseguir, tancar en camps de concentració i assassinar els i les que fugen de l’horror i les guerres de rapinya de l’OTAN i els seus agents locals, que deixa al descobert el caràcter criminal i antidemocràtic del capitalisme. Els i les comunistes defensem la solidaritat internacionalista i la unitat dels treballadors davant l’opressió i el neocolonialisme i ens oposem amb fermesa a les ingerències i guerres imperialistes i a tota expressió de racisme i fascisme.
El PSUC dóna suport als èxits assolits per la Cuba socialista i reivindiquem la fi del criminal bloqueig ianqui. Recolzem la Revolució bolivariana de Veneçuela, així com als governs progressistes d’Amèrica Llatina enfront a la brutal ofensiva colpista de l’imperialisme. Exigim la fi de la repressió del règim del Marroc i l’autodeterminació del poble Sahrauí. Demandem que cesi la política d’apartheid del sionisme israelià i el reconeixement de l’Estat Palestí i la fi de la ingerència imperialista a l Orient Mitjà.

A Catalunya l’actual Govern liberal-conservador de Junts pel Sí diu defensar un procés de sobirania i independència mentre se sotmet als dictats austericides de la Troica i aprova pressupostos antisocials. Tant la dreta convergent com la centralista espanyola del PP i C’s, llunI del seu discurs identitari que busca enfrontar a treballadors i pobles per tenir força en les seves disputes institucionals i econòmiques, quan es tracta de defensar el seu model socioeconòmic neoliberal i conservador, no tenen problemes en posar-se d’acord, com ha succeït amb el vot favorable per concedir ajudes públiques a les escoles catalanes de l’Opus que segreguen per sexes.

El PSUC viu advoca per la unitat democràtica dels i les treballadors amb els pobles, per una alternativa republicana, feminista, federal i de classe. Per trencar la dinàmica de confrontació identitària i xovinista, trobar una solució democràtica i popular a la qüestió nacional catalana, és necessària la unitat de la classe obrera i la fraternitat entre els pobles. Per un procés constituent basat en la defensa dels drets socials, econòmics i polítics del poble treballador, per la República, el federalisme, la sobirania popular, la democràcia I el dret d’autodeterminació.
Alternativa que ha de construir-se des de les lluites populars en els barris, per la sanitat i l’educació pública, en els centres de treball, les vagues obreres I estudiantils, en las mobilitzacions convocades pels sindicats i comitès d’empresa, defensant la nacionalització de la banca i dels sectors estratègics, per un sector públic industrial, o la remunicipalització en los ajuntaments, recolzant les empreses d’economies socials i autònomes, amb propostes reals sobre la seva viabilitat  i combatent les polítiques que només beneficien a les grans empreses. Els i les comunistes ens hem mandatat a ser l’eix coordinador entre les permanents mobilitzacions sindicals i les mobilitzacions socials.

Devem trencar el reforçament que ha tingut la patronal, gràcies a l’estratègia de reformes tant del PP com del PSOE amb el recolzament de la dreta catalana, i que veiem com es concreta en la seva arrogància en la negociació col·lectiva, per a la millora dels salaris i les condicions de treball, que només es trencarà amb la mobilització i el reforçament de les organitzacions obreres i del sindicalisme de classe.

El PSUC aposta per la més àmplia unitat popular i de l’esquerra, amb un programa de ruptura front a la restauració borbònica, per fer front a l’austeritat neoliberal imposada per la dominació alemanya a través de l’euro i la UE, i recolza l’estratègia d’IU‐UP, de posar per davant la defensa dels interessos dels i les treballadores d’aquest país, per a créixer en qualitat de vida, estabilitat laboral, dignitat de les persones i igualtat.
Existeixen altres vies econòmiques i sociolaborals possibles i per elles continuem lluitant.

VISCA EL PRIMER DE MAIG
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA

Secretaria Política PSUCviu
27 d’Abril de 2016

Els militants i simpatitzants del PSUCviu Santa Coloma hem quedat a les 10’30 al a la parada de metro <M> Santa Coloma per anar a la manifestació de Barcelona. Us esperem!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada