dilluns, 12 de desembre del 2016

#NiReiNiPor


Des de l'agrupació del Psuc Viu Santa Coloma, volem manifestar el nostre rebuig a la manca de llibertat d’expressió,  considerem que la crema d’una fotografia dins d'un contex reivindicatiu no pot justificar cap mesura repressiva ni punitiva.

Reiterem el nostre suport a l’Aitor Blanc i a la resta de persones detingudes i demanem la seva llibertat, així com expressem la nostra enèrgica condemna a la repressió de l’Estat en qualsevol de les seves formes.

Una vegada més, expressem el nostre rebuig a la monarquia, una institució antidemocràtica, que ha d’acabar amb la reinstauració de la República federal espanyola que respecti la plurinacionalitat del nostre poble.









dimecres, 30 de novembre del 2016

dimecres, 23 de novembre del 2016

Inauguració de l'escultura en honor de Lluís Hernández


Us fem extensiva la convocatòria de la Comissió d'amics i amigues de Lluís Hernández per participar a la inauguració de l'escultura en homenatge a Lluís Hernández. Com a part dels hereus de l'esperit del Pla Popular que va engegar el PSUC en els primers governs municipals posteriors a la transició, ens sentim orgullosos de participar a l'acte inaugural i de convidar-vos per fer d'aquest un gran acte d'homenatge.



dimarts, 22 de novembre del 2016

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE, DIA INTERNACIONAL PER L'ELIMINACIÓ DE LES VIOLÈNCIES CONTRA LES DONES

Com cada 25 de novembre, les dones del PSUC Viu i la JSUC reivindiquem el dia internacional per l'eliminació de les violències contra les dones. La situació que estem patint les dones, en tots els àmbits de la nostra vida, pel fet de ser dones, ha arribat a uns límits intolerables,  la violència que patim és cada vegada més preocupant, i un govern de dretes com el que tenim, tant a Catalunya com a nivell estatal, no farà que això millori.

L’últim intent de retallada que ha sofert la inversió en la lluita contra la violència masclista ha estat la proposta del TSJC al Govern per suprimir jutjats de violència contra les dones. Finalment, i gràcies, com sempre, a la lluita feminista i el magnífic treball que fan les organitzacions feministes ( en aquest cas el col·lectiu de dones juristes), la Conselleria de Justícia ha decidit no aplicar aquesta proposta.

Una situació que ens ha de preocupar, i molt, és el nomenament  per part de la nova Ministra de sanitat com a Cap de gabinet a una militant antiavortista. La lluita per un avortament lliure i gratuït continua vigent (...)

La feminització de la pobresa més vigent que mai, l’últim cas conegut aparegut aquests últims dies als mitjans amb la mort d’un dona que havia d’utilitzar espelmes perquè li havien tallat el subministrem d’energia. Una mostra més del neoliberalisme salvatge que permet que hi hagi persones que no puguin escalfar la seva llar mentre les elèctriques mulipliquen els seus beneficis.
La pobresa afecta a uns 1.500 milions de persones en tot el món, i el 70 % són dones. El 21,82% dels aturats al nostre país són dones, tres punts y mig més que els homes. No ajuda, per exemple, situacions com el “comentari mal interpretat” de Joan Rosell, president de la CEOE, que deia fa uns dies que la incorporació definitiva de la dona al món laboral era un problema; resulta que la causa de l’atur som les dones, no el sistema capitalista, ni tampoc les polítiques neoliberals que aplica el govern, no, les dones. La solució seria, com no, tornar a desterrar a les dones a l’àmbit domèstic, afavorint així, encara més, la seva pobresa.

Alarmant també, l'augment de casos d’agressions sexuals: a Catalunya es denuncia una violació cada 13 hores. Totes recordem el que va succeir a les últimes festes de San Fermín, on cinc homes van violar a una jove i es mofaven de la seva actuació amb els seus amics. Hem d'impedir la normalització de la violació, eradicar la cultura de la violació. Un estudi realitzat per un doctor en psicologia i criminologia, Massil Bendouriche, on han participat 150 homes de entre 21 i 35 anys, conclou que un 30% del homes cometrien una violació si sabessin que la seva acció no tindria conseqüències penals, i fins un 50% mentiria o manipularia per consumar la relació sexual. En algunes cultures, les dones víctimes d’un violació pateixen, a més , l'estigma social i familiar.

La forma més brutal de violència és el nostre assassinat i en el que portem d’any són més de 80 les companyes que els hi han arravatat la vida. 

Per acabar amb les violències masclistes, ara més que mai, és necessària la lluita i la organització feminista contra el patriarcat. Per això, les dones del PSUC Viu i la JSUC participarem a la manifestació en contra de les violències masclistes el proper divendres 25, a Barcelona, que sortirà de la font de Canaletes a les 19h.

ENS VOLEM VIVES,
ENS VOLEM LLIURES

JSUC
PSUCviu

dissabte, 19 de novembre del 2016

dilluns, 24 d’octubre del 2016

Davant la 7à Assemblea Nacional d’EUiA: Per un projecte federal, republicà i de classe





Des del PSUC viu, la nostra determinació des de l’inici del procés assembleari d’EUiA ha estat clara, donar la paraula i la decisió final als afiliats i les afiliades, fent un debat el més ampli possible a les assemblees de base.


En la mateixa línia, sempre hem defensat la necessitat que EUiA avanci cap a la seva configuració com a Moviment Polític i Social, és a dir, una formació política basada en la pluralitat ideològica, en la unitat en la lluita, en la democràcia participativa i que sigui realment un instrument per a la transformació social.

Per assolir aquest repte, hem de tornar a ser els màxims defensors dels drets civils, socials i laborals conquistats, fent que EUiA sigui una eina útil per l’activisme. Hem de situar en l’horitzó del nostre treball polític l’impuls de les diferents lluites conjuntament amb els sindicats, els moviments socials i les plataformes socials com a resistència d’avui, i també, per construir l’alternativa de demà.

En l’àmbit nacional, durant el darrer període, des d’EUiA s’ha defensat un projecte de caràcter confederal o gairebé independentista, segons interessava, oposant-se a tota coresponsabilitat amb el projecte federal d’IU.

El projecte sorgit de la Conferència Nacional, que desdibuixava les tesis de la 6à Assemblea Nacional sota el nom de la “República Catalana”, representa un projecte enfrontat amb el projecte federal i internacionalista que representa IU. L’exemple més palpable va ser el nefast capítol de les eleccions del 20D, d’on va sorgir un moviment d’assemblees de base caracteritzat per la defensa del projecte federal, republicà i de classe, plenament coincident amb les nostres tesis congressuals.

Per tant, en línia amb les nostres propostes de defensa d’una estratègia de ruptura en l’àmbit polític i d’una forma d’organització que superi l’EUiA partit polític i avanci cap a la configuració d’un Moviment Polític i Social; des del PSUC viu es contribuirà a la construcció d’una nova majoria sobre la base d’unes tesis i d’una candidatura que representin el projecte de l’esquerra transformadora, federal, republicana, feminista i de classe a Catalunya i corresponsable amb el projecte que representa Izquierda Unida. Alhora que considerem que la confluència s’ha de construir des de l’autonomia de les organitzacions, els acords guiats pel principi del consens, i la unitat programàtica, respectant sempre la pluralitat ideològica de les diferents organitzacions polítiques que les composin.

En conclusió, i des de la ferma voluntat de que el projecte d’EUiA torni als seus orígens fundacionals, surti més forta i torni a la claredat en el seu discurs, treballarem per construir aquesta aliança amb el conjunt de les pluralitats amb les que coincidim en el camí de la construcció d’una renovada EUiA.

Comitè Central del PSUC viu
Barcelona, 22 d’octubre de 2016

dijous, 13 d’octubre del 2016

Una cadena humana dirà ‘no’ als tractats de lliure comerç aquest dissabte


 Aquest dissabte 15 d’octubre, una cadena humana a Barcelona expressarà el rebuig de la societat civil als tractats de lliure comerç com el TTIP i el CETA

Organitzacions de la societat civil, sindicals i polítiques de tot el món han fet una crida a una tardor de resistència per exigir la suspensió dels anomenats tractats de lliure comerç i inversions, com l’acord entre la Unió Europea i el Canadà, conegut com CETA, o el ja conegut TTIP, que es negocia amb els EUA. Del 8 al 15 d’octubre es produiran mobilitzacions, i un dels punts àlgids de les protestes es serà aquest dissabte, a les cinc de la tarda, quan es formarà una cadena humana a Barcelona entre el Consolat del Canadà (Plaça de Catalunya) i l’Oficina de la UE (Passeig de Gràcia-Provença) per expressar el rebuig als tractats.

“Estem convençudes que per promoure una societat igualitària i respectuosa amb els drets de les persones i el medi ambient és imprescindible replantejar el sistema de comerç global que, a dia d’avui, únicament afavoreix la concentració del poder en mans d’unes poques multinacionals”, afirmen des de la Campanya No al TTIP, principal impulsora de la manifestació.

La cadena humana estarà dividida en diversos trams, cadascun d’ells de prop de 200 persones, i que correspondran a diverses temàtiques. Els trams són els següents:

Tram 1. Món Educatiu (des del Consolat del Canadà a Pg. de Gràcia)
Tram 2. Món de la Salut/ Serveis Públics/ Pensionistes (Pg. de Gràcia/Pl. Catalunya a Casp)
Tram 3. Món del Treball (Casp a Gran Via)
Tram 4. Món de la Cultura (Gran Via a Diputació)
Tram 5. Món de l’Ecologia (Diputació a Consell de Cent)
Tram 6. Moviments Feministes (Consell de Cent a Aragó)
Tram 7. Altres Moviments Socials (Aragó a València)
Tram 8. Procés Constituent/ Org. Sobiranistes/ Partits Polítics (València a Mallorca)
Tram 9. Campanya No al TTIP (Mallorca a Pg. de Gràcia,90 / Provença)
Tram 10. Transport (Provença a Rosselló)

Per a inscriure’s cal omplir el formulari disponible a la web de NoalTTIP.org

dimecres, 5 d’octubre del 2016

Ni una menys... Ens estan matant

Us fem extensiva la convocatòria del Moviment Democràtic de Dones (MDD) per al tancament a l'Ajuntament de Barcelona, contra la violència masclista. El tancament es durà a terme el proper divendres 7 d'octubre a partir de les 11h i es perllngarà al llarg del dia fins a les 23h. Us animem a pàrticipar en el tancament i en les diferents activitats que es durant a terme.


divendres, 9 de setembre del 2016

Manifest 11 de setembre 2016 - Tothom a Sant Boi !!!

A Catalunya avui retrocedeix la igualtat, la llibertat i la fraternitat.
A Catalunya, la igualtat està retrocedint. Cada cop més són les persones que dia rere dia viuen i treballen amb pitjors condicions, amb precarietat al treball i a la vida, amb atur de llarga durada, les persones excloses. Cada cop són més les persones que pateixen les llistes d’espera, o que per motius econòmics són expulsades dels estudis superiors. Cada cop, més nens i nenes són exclosos dels menjadors escolars, cada cop més, és més gran la bretxa salarial que discrimina a les dones. El govern de la Generalitat és un ferotge impulsor de les polítiques que beneficien a les famílies que durant molts i molts anys, massa anys, han dominat i manat a Catalunya, a costa de fer estralls i retallades als drets laborals, socials, i de ciutadania de la gent treballadora i les classes populars. El govern de la Generalitat, conformat amb el que queda de CDC, amb la participació activa d’ ERC i el suport des de fora de la CUP imprescindible per governar. Entre tots tres estan portant a la majora social a una situació límit d’emergència social.
A Catalunya, el model social que s’està imposant per la via dels fets s’allunya cada dia més d’un horitzó d’ igualtat, augmentant les desigualtats i les discriminacions.
A Catalunya, la llibertat, tan individual com la col·lectiva, també estan retrocedint. Hem vist autèntics linxaments mediàtics per discrepar del “procés”, que no han estat qüestionats des del poder i els partits que li donen suport, encara pitjor, s’han beneït aquestes accions. S’ha utilitzat els mitjans públics i els privats subvencionats per fer del “procés” un mite, el remei miraculós contra la crisi, que desapareixerà quan arribi la independència. S’ha exclòs i ridiculitzat les opinions discrepants amb el procés, presentant-los com enemics de Catalunya. S’ha impedit un debat democràtic, participatiu, profund, sobre els pros i contres de la independència, i sobretot s’ha exclòs altres opcions possibles, que funcionen a molts països del primer món i a d’altres en vies de desenvolupament. Estem parlant del federalisme, que a la darrera enquesta del CEO té una presència rellevant a Catalunya i és sistemàticament silenciada pel poder i els seus sicaris.
A Catalunya, retrocedeix la llibertat pel monopoli dels mitjans de comunicació amb un discurs monotemàtic, el procés i la independència, que pensen que a força de repetir-ho algun dia serà majoritari.
A Catalunya retrocedeix la fraternitat, tant entre persones que viuen i treballen a Catalunya i amb les altres persones de la resta d’Espanya. Quan persones tan respectades com l’Abat de Montserrat alerten sobre el risc real de divisió i confrontació dins el poble català i que parli d’una tercera via, sobren altres comentaris. És de sobres coneguda aquella frase del Cèsar “divideix i venceràs”, que des del poder i els seus escolanets s’aplica cada dia. Els poderosos no volen que sigui visible la divisió entre els que exploten i les persones explotades. Per això diuen que és antic, que la lluita de classes està passada de moda, tot per seguir explotant impunement com més millor. La divisió que els interessa és entre nacionalismes, català i espanyol, que els permet mantenir una confrontació permanent del discurs i després votar junts a Madrid les reformes laborals i de pensions contra la gent treballadora i rebaixar impostos a favor de la gent rica. També denunciem la responsabilitat i interès de la dreta espanyolista (PP i C’s) així com de sectors del PSOE, de mantenir la situació de retallades i austeritat, la divisió i l’enfrontament identitari, per a desviar l’atenció i dividir a la classe obrera i als sectors Populars.
És evident que a Catalunya, retrocedeix la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
El PSUC viu no acceptem aquest estat de coses i no volem que continuï més temps. No prediquem ni volem la resignació. Són temps de rebel·lia, de lluita i de mobilització, de lluites defensives i de resistència per mantenir el que tenim. No volem anar més enrere. Però també de lluites per avançar, per reconquerir el que ens han robat tots aquests anys.
El PSUC viu proposem la unitat popular basant-se en un programa de mínims i un programa d’acció i mobilització per aconseguir aplicar. Un programa que ha de concretar la creació d’ocupació, polítiques actives d´ igualtat, la recuperació dels drets laborals i socials amb la derogació de les reformes laboral i de les pensions, de les polítiques repressives. El control democràtic dels mitjans de comunicació i l’exercici del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. Recursos econòmics n’hi ha, si es persegueix el frau fiscal de les grans empreses i grans fortunes, i es legisla una reforma fiscal progressiva.
El PSUC viu considera que a Catalunya és necessària una mobilització sostinguda, que arrenqui de les lluites concretes per la sanitat i ensenyament públics, per la defensa dels llocs de treball, contra l’atur i la precarietat, contra la desigualtat, i que es generalitzi per arribar a una jornada de lluita general laboral i ciutadana que col·loqui en primer pla la centralitat del món del treball i els drets socials.
Pel PSUC viu el projecte nacional i de classe avui passa pel dret d’autodeterminació i un programa que s’enfronti al capital i als governs que li fan la feina bruta, un programa pel dret al treball, la igualtat i als drets socials. Un programa per la pau i contra la guerra, contra l’OTAN i bases fora. Que digui que la Unió Europea i l’euro són instruments de dominació al servei de l’imperialisme, com avui ho expressa el TTIP. Que ens cal una democràcia amb participació activa de la ciutadania de forma quotidiana. Volem potenciar l’educació pública, la investigació, el desenvolupament científic. Que la sobirania són les mans del poble per decidir el model social en el qual vol viure. Volem pa, sostre, treball i dignitat a Catalunya i a la resta d’Espanya.
El PSUC viu aspirem a la República Federal, plurinacional, pluricultural i plurilingüe. Un estat federal fruit d’un sol procés constituent del conjunt de la gent treballadora i de les classes populars de tota Espanya. Una República Federal que superi el Regne d’Espanya i l’Estat de les Autonomies, que no tingui por de deixar de parlar de Comunitats Autònomes i de Nacionalitats, que reculli exercici de l’autodeterminació en el marc de la República Federal.
El PSUC viu davant les actuals condicions laborals, socials, culturals, econòmiques i polítiques crida a la no participació en els actes de la diada de l’11 de Setembre convocats per l’ANC i altres entitats amb CDC, ERC i CUP, formalment per enfortir el procés en hores baixes, però que realment estan interessats a mantenir un govern de dretes amb polítiques antisocials i uns pressupostos del 2016 amb més agressions i retallades antisocials . Veurem finalment quina és la posició de la CUP en la moció de confiança del President de la Generalitat i els pressupostos.
El PSUC viu convoquem a St. Boi, a les 12.30 al parc de la Muntanyeta, i demanem la màxima assistència a aquest acte inclusiu en defensa del catalanisme popular i l’autodeterminació. També a la resta d’actes que impulsem pel territori que vagin en el mateix sentit. El PSUC viu donem suport a l’acte d’homenatge a Salvador Allende, a les 10.30 a la plaça Salvador Allende a Barcelona.
El PSUC viu fem una crida per la construcció d’un Pol Federal i Republicà de Catalunya, inclusiu, plural i popular, que reculli i doni resposta als anhels d’una majoria ciutadana que no es sent reflectida ni a l’independentisme ni a l immobilisme actual.
Comitè Central del PSUCviu
Barcelona, 3 de setembre 2016

En Catalunya hoy retroceden la igualidad, la libertad y la fraternidad
En Catalunya, la igualdad está retrocediendo. Cada vez más son las personas que día tras día viven y trabajan en peores condiciones, con precariedad en el trabajo y en la vida, con paro de larga duración, las personas excluidas. Cada vez son más las personas que sufren las listas de espera, o que por motivos económicos son expulsadas de los estudios superiores. Cada vez, más niños y niñas son excluidos de los comedores escolares, cada vez más, es más grande la brecha salarial que discrimina a las mujeres. El gobierno de la Generalitat es un feroz impulsor de las políticas que benefician a las familias que durante muchos y muchos años, demasiado años, han dominado y mandado en Catalunya, a expensas de hacer estragos y recortes a los derechos laborales, sociales, y de ciudadanía de la gente trabajadora y las clases populares. El gobierno de la Generalitat, conformado con lo que queda de CDC, con la participación activa de ERC y el apoyo desde fuera de la CUP imprescindible para gobernar. Entre los tres están llevando a la mayoría social a una situación límite de emergencia social.
En Catalunya, el modelo social que se está imponiendo por la vía de los hechos se aleja cada día más de un horizonte de igualdad, aumentando las desigualdades y las discriminaciones.
En Catalunya, la libertad, tanto individual como colectiva, también están retrocediendo. Hemos visto auténticos linchamientos mediáticos para discrepar del “proces”, que no han sido cuestionados desde el poder y los partidos que le apoyan, todavía peor, se han bendecido estas acciones. Se ha utilizado los medios públicos y los privados subvencionados para hacer del “proces” un mito, el remedio milagroso contra la crisis, que desaparecerá cuando llegue la independencia. Se ha excluido y ridiculizado las opiniones discrepantes con el proceso, presentándolos cómo enemigos de Catalunya. Se ha impedido un debate democrático, participativo, profundo, sobre los pros y contras de la independencia, y sobre todo se ha excluido otras opciones posibles, que funcionan a muchos países del primer mundo y a otros en vías de desarrollo. Estamos hablando del federalismo, que en la última encuesta del CEO tiene una presencia relevante en Catalunya y es sistemáticamente silenciada por el poder y sus sicarios.
En Catalunya, retrocede la libertad por el monopolio de los medios de comunicación con un discurso monotemático, el proceso y la independencia, que piensan que a base de repetirlo algún día será mayoritario.
En Catalunya retrocede la fraternidad, tanto entre personas que viven y trabajan en Catalunya y con las otras personas del resto de España. Cuando personas tan respetadas como el Abad de Montserrat alertan sobre el riesgo real de división y confrontación dentro del pueblo catalán y que hable de una tercera vía, sobran otros comentarios. Es de sobra conocida aquella frase del César “divide y vencerás”, que desde el poder y sus monaguillos se aplica cada día. Los poderosos no quieren que sea visible la división entre los que explotan y las personas explotadas. Por eso dicen que es antiguo, que la lucha de clases está pasada de moda, todo para seguir explotando impunemente cuanto más mejor. La división que los interesa es entre nacionalismos, catalán y español, que los permite mantener una confrontación permanente del discurso y después votar juntos en Madrid las reformas laborales y de pensiones contra la gente trabajadora y rebajar impuestos a favor de la gente rica. También denunciamos la responsabilidad e interés de la derecha españolista (PP y C’s) así como de sectores del PSOE, de mantener la situación de recortes y austeridad, la división y el enfrentamiento identitario, para desviar la atención y dividir en la clase obrera y a los sectores populares.
Es evidente que en Catalunya, retrocede la libertad, la igualdad y la fraternidad.
El PSUC viu no aceptamos este estado de cosas y no queremos que continúe más tiempo. No predicamos ni queremos la resignación. Es tiempo de rebeldía, de lucha y de movilización, de luchas defensivas y de resistencia para mantener el que tenemos. No queremos ir más atrás. Pero también de luchas para avanzar, por reconquistar lo que nos han robado todos estos años.
El PSUC viu proponemos la unidad popular basándose en un programa de mínimos y un programa de acción y movilización para conseguir aplicar. Un programa que tiene que concretar la creación de ocupación, políticas activas de igualdad, la recuperación de los derechos laborales y sociales con la derogación de las reformas laboral y de las pensiones, de las políticas represivas. El control democrático de los medios de comunicación y el ejercicio del derecho de autodeterminación del pueblo de Catalunya. Recursos económicos hay, si se persigue el fraude fiscal de las grandes empresas y grandes fortunas, y se legisla una reforma fiscal progresiva.
El PSUC viu considera que en Catalunya es necesaria una movilización sostenida, que arranque de las luchas concretas por la sanidad y enseñanza públicas, por la defensa de los puestos de trabajo, contra el paro y la precariedad, contra la desigualdad, y que se generalice para llegar a una jornada de lucha general laboral y ciudadana que coloquio en primer plan la centralidad del mundo del trabajo y los derechos sociales.
Para el PSUC viu el proyecto nacional y de clase hoy pasa por el derecho de autodeterminación y un programa que se enfrente al capital y a los gobiernos que le hacen el trabajo sucio, un programa por el derecho al trabajo, la igualdad y a los derechos sociales. Un programa por la paz y contra la guerra, contra la OTAN y bases fuera. Que diga que la Unión Europea y el euro son instrumentos de dominación al servicio del imperialismo, como hoy lo expresa el TTIP. Que nos hace falta una democracia con participación activa de la ciudadanía de forma cotidiana. Queremos potenciar la educación pública, la investigación, el desarrollo científico. Que la soberanía son las manos del pueblo para decidir el modelo social en el cual quiere vivir. Queremos pan, techo, trabajo y dignidad en Catalunya y en el resto de España.
El PSUC viu aspiramos a la República Federal, plurinacional, pluricultural y plurilingüe. Un estado federal fruto de un solo proceso constituyente del conjunto de la gente trabajadora y de las clases populares de toda España. Una República Federal que supere el Reino de España y el Estado de las Autonomías, que no tenga miedo de dejar de hablar de Comunidades Autónomas y de Nacionalidades, que recoja ejercicio de la autodeterminación en el marco de la República Federal.
El PSUC viu ante las actuales condiciones laborales, sociales, culturales, económicas y políticas llamamiento a la no participación en los actos de la fiesta del 11 de Septiembre convocados por el ANC y otras entidades con CDC, ERC y CUP, formalmente para fortalecer el proceso en horas bajas, pero que realmente están interesados a mantener un gobierno de derechas con políticas antisociales y unos presupuestos del 2016 con más agresiones y recortes antisociales . Veremos finalmente cuál es la posición de la CUP en la moción de confianza del Presidente de la Generalitat y los presupuestos.
El PSUC viu convocamos a St. Boi, a las 12.30 en el Parc de la Muntanyeta, y pedimos la máxima asistencia a este acto inclusivo en defensa del catalanismo popular y la autodeterminación. También al resto de actas que impulsamos por el territorio que vayan en el mismo sentido. El PSUC viu apoyamos al acto de homenaje a Salvador Allende, a las 10.30 a la Plaça Salvador Allende en Barcelona.
El PSUC viu hacemos un llamamiento por la construcción de un Polo Federal y Republicano de Catalunya, inclusivo, plural y popular, que recoja y dé respuesta a los anhelos de una mayoría ciudadana que no se siendo reflejada ni al independentismo ni al inmovilismo actual.
Comitè Central del PSUC viu
Barcelona, 3 de septiembre 2016

dilluns, 4 de juliol del 2016

Festa del Nou Treball - 80 aniversari de la fundació del PSUC

El proper dissabte 9 de juliol veniu a La Festa pel 80 aniversari de la fundació del PSUC, la Festa del Nou Treball. Ens trobareu al CEIP Antoni Botey (Av. Antoni Bassols 77 - Badalona https://goo.gl/maps/SYt8UDefbKK2) al llarg de tot el dia.

PROGRAMA DE LA FESTA 80è aniversari de la fundació del PSUC

-12h - Acte homenatge alcaldies del PSUC. Entrega placa a Màrius Díaz, primer Alcalde comunista de Badalona

-12:15h a 13:30h - Història del PSUC. 80 anys de lluita pel Socialisme. A càrrec d’Higinio Polo i Ferran Gallego.

-14:30h - Paella popular

-17:30h - Acte homenatge a camarades que ens han deixat: Leopoldo Espuny, Luís Cabeza, Josep Colome

-18h a 19:30h - Acte polític.

Projecte Federal a Catalunya i Espanya, amb Joan Botella (President de Federalistes d’Esquerres) i Isabel Salud (Coordinadora d’Ezker Anitza-diputada al Congrés per Unidos Podemos)
Fernando Lezcano (Secretari d’Organització de CCOO).

-20h a 21h - Mítin central.
Abans de començar, es donarà placa de reconeixament al MDD i a la Comunitat Palestina de Catalunya.

INTERVENEN:
Xavi García (Secretari Genera de la UJCE)
Ester Pérez (Secretària General de la JSUC)
José Luis Centella (secretari general PCE)
Albert Miralles Güell (Secretari General del PSUCviu)

-21h Sopar popular
Música amb Bigsbyboy & The Slappers

diumenge, 26 de juny del 2016

Posició de la JSUC sobre el resultat del referèndum del BREXIT

La progressiva degradació de les condicions de vida de les classes populars i el buidament de les democràcies nacionals han contribuït a una profunda crisis de legitimitat del projecte de la UE, concebut com la constitucionalització de les polítiques neoliberals. El resultat del vot al Regne Unit no ve sinó a confirmar una tendència que ja es manifestà en els diferents referèndums de França (2005) , Holanda (2005) o Irlanda (2008). Es demostra, un cop més, el creixement del populisme de dretes a les “velles” democràcies europees. Però aquest no és un fenòmen recent, que ja sabem que no condueix necessàriamenta un qüestionament de les polítiques neoliberals i relacions de dependència darrere del projecte europeu.

Rebutgem els intents de negar validesa al vot popular, qüestionant la maduresa de l’electorat o el seu dret a opinar sobre els afers europeus -fent-se eco de les paraules de Juncker, per qui “no pot haver-hi elecció democràtica contra els Tractats de la UE”. Però som conscients que el debat al Regne Unit ha estat dominat per missatges profundament anti-democràtics, on diferents fraccions del capital britànic han competit en un debat on la sortida i la permanència e la UE (sobre la base de l’acord Cameron-Tusk) compartien un discurs xenòfob i ultra-liberal.

Rebutgem que la sortida del Regne Unit a la UE falsegi el resultat del referèndum, impulsant-ne un segon sota el xantatge polític i financer o negociant un acord bilateral que preservi els lligams econòmics del capital britànic (i especialment, del sector financer) amb la UE, mentre es renuncia als aspectes “progressius” de la integració europea, com ara el lliure moviment de les persones. El resultat del vot ha de conduir a una democratització real de les institucions britàniques, que doni al poble la veu que avui ha exigit.

Davant del procès de desintegració europea, reafirmem la necessitat que l’esquerra estigui present dins el debat, per evitar que la crisi de legitimitat de la UE sigui aprofitat per moviments nacionalistes i populistes per extendre el seu missatge entre les classes populars. La JSUC reafirma la seva oposició a la UE i a l’euro i subratlla la necessitat de treballar perquè una ruptura cada cop més inevitable compti amb el suport i lideratge d’una classe treballadora movilitzada i conscient dels seus drets.

Comissió Permanent JSUC

24 de Juny de 2016

Comunicat sobre els fets d’Orlando. No més LGTBifòbia !

El passat 13 de juny, el món es va llevar commocionat al conèixer els fets ocorreguts al Pulse, un local de festes gay de la ciutat d’Orlando, als Estats Units. Un home va entrar armat i va assasinar 50 persones i va ferir 53.

Les i els comunistes del PSUC Viu ens solidaritzem amb les víctimes i les seves famiílies, i expresem el nostre absolut rebuig i condemna a aquest terrible atac sense sentit, homòfob i contra la llibertat i els drets humans. Aviu, més que mai, recolzem la lluita de la comunitat LGTBI contra els atacs que pateix aquest col·lectiu, i insistim en la necesitat concienciar, encara més, de la necesitat de continuar treballant per a que la igualtat de drets sigui un fet real, i per erradicar d’una vegades per totes l’heteropatriarcat i la lgtbfòbia de la nostra societat masclista.

És important posar fi als discursos de la por i de l’odi, com el del candidat republicà a la Casa Blanca, Donald Trump, que provoca que, en casos molt extrems, algunes persones canalitzin la seva frustació amb atacs violents, com el de Pulse, el major acte de lgtbfòbia de la història recent. No serà una lluita fàcil, serà necessària la unitat de totes per poder fer front al terror, la barbàrie i el fanatisme.

El pròxim 28 de juny es celebra del Dia Internacionl de l’Orgull Gay, Lèsbic, Transexual i Bisexual, que aquest any ha de ser un homenatge a totes la victimes d’aquest sense sentit que és la lgtbfòbia.

Secretaria Política del PSUCviu

Secretaria de Dona del PSUCviu

Barcelona 23 de juny de 2016

divendres, 10 de juny del 2016

PSUC viu davant el 26 J

La situació social que s’ha anat degradant amb el govern del PP està arribant a situacions límit i un nou govern del PP, o del PP amb C’s o la Gran Coalició, aprofundiria encara més aquesta situació.

L’emergència social, la precarietat laboral, les desigualtats, els retalls de les llibertats són el que tenim avui i el que tindrem demà si hi ha continuisme, si no hi ha una alternativa que faci front amb polítiques al servei de la gent treballadora i de les classes populars.

No volem que les empreses del IBEX i la gran banca continuïn dictant la política al govern de torn, sigui al PP a Madrid o al govern de la Generalitat. Polítiques que comporten un augment brutal de l’explotació de la gent treballadora per mantenir o millorar les tasses de beneficis.

Polítiques d’austeritat que dicta la Troika, i que tenen darrera la pretensió del capitalisme centroeuropeu de tenir tota la economia d’Europa al servei dels seus interessos.

Defensem el programa de 50 punts acordat entre IU i Podemos, però l’acord recull que IU seguirà defensant el seu programa, que compartim tant el PCE com el PSUC viu. Per viure en pau, no volem la OTAN, per la sobirania no volem l’Euro ni aquesta UE, contra els monopolis volem les nacionalitzacions de sectors estratègics i una banca pública.

Celebrem tots els esforços que des de IU-UP/PCE s’ha fet per poder contraposar una alternativa, que avui per avui passa per l’acord electoral amb UNIDOS PODEMOS i EN COMÚ PODEM a Catalunya.

El PSUC viu valora positivament aquest acord electoral, que pot contribuir a un canvi en la correlació de forces per aplicar altres polítiques a favor de la majoria, però considerem que junt al vot cal també la mobilització i la lluita per recuperar tot el que aquests anys ens han robat.

El PSUC viu proposem anar més enllà dels acords electorals, que cal seguir construint unitat popular, un pol alternatiu en base a programes de radicalitat democràtica, anticapitalistes, antiimperialistes, pacifistes, antipatriarcals i feministes, que recullin el dret d’autodeterminació i per la República Federal. Uns programes de lluita ideològica, de mobilització i d’organització popular, que trenquin la pau social i el consens que el sistema vol per una segona transició borbònica.

El PSUC viu fem una crida a la participació activa en el procés electoral del 26 J, a favor de UNIDOS PODEMOS i a Catalunya per EN COMU PODEM. El PSUC viu cridem a fer campanya per obtenir els millors resultats possibles a Catalunya i a la resta d’Espanya.

Secretaria política PSUC viu
Barcelona 8 de juny 2016

dissabte, 7 de maig del 2016

Las Marchas de la Dignidad vuelven a las calles el 28 de mayo

Las Marchas de la Dignidad vuelven a las calles el 28 de mayo con movilizaciones descentralizadas en todos los territorios del estado para reclamar Pan, Techo, Trabajo y Dignidad.


PCE / 05 may 16


El 22 de marzo de 2014 millones de personas salieron a las calles exigiendo Pan Trabajo y Techo en una marea humana por la dignidad y contra los recortes de derechos y libertades, dos años después poco o nada ha cambiado y la tan manida recuperación no llega a las clases populares.


Los datos desmontan la campaña de los gobiernos de la troika. En España tenemos unos índices de desempleo estructural que superan el 20% , un 40 % de las personas desempleadas no tiene cobertura económica, los salarios no suben sobre los índices pactados y se sitúan en límites de pobreza, hoy tener empleo no es sinónimo de una vida digna, los ERE´s y despidos están a la orden del día por los efectos de las Reformas Laborales del PSOE primero y del PP después, casi un millón de hogares no tienen ningún tipo de ingreso, la diferencia salarial hombre-mujer se sitúa cerca del 30 % y los empleos para la juventud son precarios y no facilitan un proyecto de vida.


La pobreza se sitúa en tasas del más del 30 % de la población afectando a la infancia de manera alarmante, esta situación lleva a que sigan echando a gente de sus casas, se corten los servicios básicos. La violencia machista se ha cobrado 32 víctimas, las mujeres son doblemente explotadas en el hogar y en el trabajo con los peores empleos y menos salarios.


Hay una degradación progresiva de los servicios públicos, primera fase de la privatización de los mismos, y los servicios privatizados no cubren las necesidades de la mayoría social trabajadora de este país, así, en la sanidad mueren personas por no ser atendidas y se masifican los establecimientos sanitarios. La educación está, otra vez, en pie de movilización por la aplicación de la Ley Wert y los gobiernos social y neoliberales favorecen a la educación privada en sus distintas modalidades. De la misma forma las privatizaciones están en el origen de la denominada pobreza energética y que una parte muy importante de la sociedad empobrecida no tenga o no pueda acceder a los servicios básicos, luz, agua, gas.


Las clases populares y trabajadoras son las que sufren los efectos de las políticas capitalistas y criminales de la troika, además, somos sobre los que recae la carga impositiva de una fiscalidad que favorece a las grandes fortunas como estamos viendo con los efectos de la amnistía fiscal del PP. La corrupción ha vuelto a las primeras páginas con los llamados Papeles de Panamá, que han puesto de manifiesto que los y las “patriotas” lo son del dinero y no con los ciudadanos de este país, entre ellos es significativo el expresidente Aznar, evasor fiscal.


La deuda y la reforma del artículo 135 de la C.E. son la losa sobre la que se sustenta una política para beneficiar a los especuladores internacionales y no cubrir las necesidades de la mayoría social trabajadora para vivir con dignidad. La UE como proyecto capitalista incumple los derechos humanos como hemos visto en la crisis de los refugiados y el acuerdo de la vergüenza y se consolida un modelo elitista y xenófobo a la vez que antisocial.


Las poblaciones sufren la represión por exigir medidas suficientes para su subsistencia en el ejercicio de la libertad de expresión y de movilización, los y las activistas sociales, sindicalistas son encarceladas y condenados en un claro acto de intimidación del régimen.


Ante esta situación, el Partido Comunista de España apoya las movilizaciones convocadas por las Marchas de la Dignidad y otros colectivos como una “Revolución Democrática para Europa”, y anima a sumarse a sindicatos, colectivos sociales y formaciones políticas a las movilizaciones en todos los territorios del estado reclamando Pan, Trabajo, Techo y Dignidad y una Europa de los pueblos y de los ciudadanos.


Llama a los comités, a las y los militantes y simpatizantes a participar, no solo el día de la movilización, si no en la preparación de la misma, participando y fortaleciendo los comités de las marchas o de apoyo a la movilización y en su caso a crearlos, a la difusión de las propuestas políticas y el programa político social de las movilizaciones.


El PCE plantea un marco político y social para una revolución democrática que contemple:


1. Democratización del Estado (República, órganos de poder popular en todos los niveles de la administración y garantizar el derecho de autodeterminación de los pueblos con el objetivo de la república federal).


2. Desprivatización de los sectores estratégicos de la economía: banca, energía, agua, telecomunicaciones, comunicación, gran distribución de alimentos, y del conjunto de los servicios públicos: educación, sanidad, servicios sociales y demás servicios básicos.


3. Reforma laboral y de las pensiones: reparto del trabajo para el pleno empleo, igualdad salarial de género, protección de la maternidad (permisos, bajas, ayudas), rebaja de la edad de jubilación y Trabajo Garantizado.


4. Plan de soberanía energética y alimentaria.


5. Plan integral para la sostenibilidad medioambiental: ciudades, industria, transportes y similar.

6. Lucha contra el sistema patriarcal: en la educación, en las administraciones del estado y en los medios de comunicación.


7. Romper con la UE y el euro, NO al TTIP. Auditoria ciudadana de la Deuda Externa.


8. Salir de la OTAN y democratizar las fuerzas armadas.


9. Separación Iglesia-Estado, laicidad, religión fuera de la escuela.


10. Derogación de las Leyes Mordaza


30 de abril de 2016

dijous, 28 d’abril del 2016

Manifest del PSUC viu per al 1er de MAIG de 2016


Per al PSUC viu aquest 1er de Maig, Dia internacional del treball, ve marcat en el nostre país per una situació límit d’emergència social, degut a les brutals retalles socials i laborals aplicades pels successius governs del règim bipartidista, així com pels governs neoliberals a Catalunya, que han actuat al servei dels interessos de les elits econòmiques, les grans fortunes, la banca, les multinacionals i la monarquia, autèntics responsables de la crisi i la corrupció generalitzada.

Malgrat els grans esforços propagandístics del règim borbònic i la dreta per a presentar-se com els garants del creixement i la recuperació econòmica, i així intentar recuperar la seva credibilitat, amagar les corrupteles i justificar les seves polítiques neoliberals de cara als diferents processos electorals, no s’està generant treball i el que subsisteix té menys drets i un salari més baix.

Els governs del bipartidisme, tant del PP com del PSOE, i molts cops amb el suport de la dreta catalana, són directament responsables d’accentuar les desigualtats socials, com a finalitat la de reforçar les posicions de la patronal, imposant reformes laborals que pretenen anul·lar la negociació col·lectiva i debilitar la capacitat de la classe treballadora per reclamar els seus drets i per anul·lar la força dels sindicats de classe. A això, s’ha de sumar la repressió contra la protesta social, la criminalització del dret de vaga o la persecució a sindicalistes i a activistes socials amb el codi penal i la Llei mordassa.

Les conseqüències socials són brutals: mentre els beneficis de les grans empreses de l’IBEX35 augmenten escandalosament i les grans fortunes i els seus polítics vassalls continuen la seva espiral de “portes giratòries”, espoliant i defraudant  la hisenda pública i evadint els seus capitals financers, la classe obrera i els sectors populars pateixen la crua realitat de la crisi capitalista a cop d’emigració forçosa, atur, precarietat i salaris baixos, desnonaments i retallades en sanitat i educació pública. A aquesta lògica neoliberal se suma l’opressió patriarcal que s’encrua contra la dona treballadora (el salari de les dones suposa el 77,5% del dels homes, el 73% dels contractes a temps parcial és femení, un signe més de les violències masclistes a les que el patriarcat, sostén del capitalisme, sotmet les dones a través de la doble explotació).

Aquest panorama desolador de misèria, dependència i endeutament exterior respon al paper imposat a Espanya sota la Unió Europea. La dominació alemanya i dels Estats Units a través de l’euro i la UE sobre els pobles i la classe obrera europeus, augmenta les diferències socioeconòmiques entre les potències del nord i els països del sud i est d’Europa. La seva lògica la seva lògica porta a aprofundir les polítiques adoptades per la Troica (FMI, BCE i CE) que empobreixen als i les treballadores. A l’austeritat inhumana se suma una nova volta de rosca en el retrocés social: el Tractat de lliure comerç amb els Estatuts Units (TTIP).

El PSUC viu s’oposa a la dominació de l’euro i de la UE sobre el nostre país, així com al TTIP, que busquen beneficiar impunement les grans corporacions financeres i industrials, deixant sota mínims els drets dels treballadors/es europeus i sense protecció a les petites empreses i autònoms.
El capitalisme dels Estats Units i la UE necessita empobrir encara més els pobles per continuar mantenint els seus beneficis i la seva hegemonia mundial. Aquesta és la del creixent intervencionisme i la guerra dels països de l’OTAN per a dominar les zones geo-estratègiques i els recursos naturals a través d’un domini neocolonial. O bé, a través de cops d’Estat fascistes com a Ucraïna; sota aparences més democràtiques com a Brasil, Hondures i Paraguai; per la via del sabotatge i la guerra econòmica com a Veneçuela o Argentina; o per la via més violenta, armant i sostenint tot tipus de terrorismes fanàtics com a Líbia i Síria en particular, i en el conjunt dels països àrabs i musulmans en general. Aquesta última forma d’intervencionisme sanguinari està provocant un cost enorme en vides i veritables catàstrofes humanitàries en forma de migracions massives, que després són utilitzades per a desenvolupar en la UE  forces fascistes, xenòfobes i racistes, i que són utilitzades pels poders econòmics per a justificar la repressió de les protestes socials i la militarització dels Estats membres.

El PSUC viu denuncia el tracte monstruós vers els refugiats amb l’acord vergonyós entre la UE i Turquia per a perseguir, tancar en camps de concentració i assassinar els i les que fugen de l’horror i les guerres de rapinya de l’OTAN i els seus agents locals, que deixa al descobert el caràcter criminal i antidemocràtic del capitalisme. Els i les comunistes defensem la solidaritat internacionalista i la unitat dels treballadors davant l’opressió i el neocolonialisme i ens oposem amb fermesa a les ingerències i guerres imperialistes i a tota expressió de racisme i fascisme.
El PSUC dóna suport als èxits assolits per la Cuba socialista i reivindiquem la fi del criminal bloqueig ianqui. Recolzem la Revolució bolivariana de Veneçuela, així com als governs progressistes d’Amèrica Llatina enfront a la brutal ofensiva colpista de l’imperialisme. Exigim la fi de la repressió del règim del Marroc i l’autodeterminació del poble Sahrauí. Demandem que cesi la política d’apartheid del sionisme israelià i el reconeixement de l’Estat Palestí i la fi de la ingerència imperialista a l Orient Mitjà.

A Catalunya l’actual Govern liberal-conservador de Junts pel Sí diu defensar un procés de sobirania i independència mentre se sotmet als dictats austericides de la Troica i aprova pressupostos antisocials. Tant la dreta convergent com la centralista espanyola del PP i C’s, llunI del seu discurs identitari que busca enfrontar a treballadors i pobles per tenir força en les seves disputes institucionals i econòmiques, quan es tracta de defensar el seu model socioeconòmic neoliberal i conservador, no tenen problemes en posar-se d’acord, com ha succeït amb el vot favorable per concedir ajudes públiques a les escoles catalanes de l’Opus que segreguen per sexes.

El PSUC viu advoca per la unitat democràtica dels i les treballadors amb els pobles, per una alternativa republicana, feminista, federal i de classe. Per trencar la dinàmica de confrontació identitària i xovinista, trobar una solució democràtica i popular a la qüestió nacional catalana, és necessària la unitat de la classe obrera i la fraternitat entre els pobles. Per un procés constituent basat en la defensa dels drets socials, econòmics i polítics del poble treballador, per la República, el federalisme, la sobirania popular, la democràcia I el dret d’autodeterminació.
Alternativa que ha de construir-se des de les lluites populars en els barris, per la sanitat i l’educació pública, en els centres de treball, les vagues obreres I estudiantils, en las mobilitzacions convocades pels sindicats i comitès d’empresa, defensant la nacionalització de la banca i dels sectors estratègics, per un sector públic industrial, o la remunicipalització en los ajuntaments, recolzant les empreses d’economies socials i autònomes, amb propostes reals sobre la seva viabilitat  i combatent les polítiques que només beneficien a les grans empreses. Els i les comunistes ens hem mandatat a ser l’eix coordinador entre les permanents mobilitzacions sindicals i les mobilitzacions socials.

Devem trencar el reforçament que ha tingut la patronal, gràcies a l’estratègia de reformes tant del PP com del PSOE amb el recolzament de la dreta catalana, i que veiem com es concreta en la seva arrogància en la negociació col·lectiva, per a la millora dels salaris i les condicions de treball, que només es trencarà amb la mobilització i el reforçament de les organitzacions obreres i del sindicalisme de classe.

El PSUC aposta per la més àmplia unitat popular i de l’esquerra, amb un programa de ruptura front a la restauració borbònica, per fer front a l’austeritat neoliberal imposada per la dominació alemanya a través de l’euro i la UE, i recolza l’estratègia d’IU‐UP, de posar per davant la defensa dels interessos dels i les treballadores d’aquest país, per a créixer en qualitat de vida, estabilitat laboral, dignitat de les persones i igualtat.
Existeixen altres vies econòmiques i sociolaborals possibles i per elles continuem lluitant.

VISCA EL PRIMER DE MAIG
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA

Secretaria Política PSUCviu
27 d’Abril de 2016

Els militants i simpatitzants del PSUCviu Santa Coloma hem quedat a les 10’30 al a la parada de metro <M> Santa Coloma per anar a la manifestació de Barcelona. Us esperem!!

dijous, 7 d’abril del 2016

Es tiempo de República - Manifiesto PCE 14 de abril

El 14 de Abril es un día de fiesta para quienes compartimos los ideales de libertad, justicia social, cultura y modernidad, este año conmemoramos el 85 aniversario de la II República Española y lo hacemos en medio del debate sobre la conformación del Gobierno, tras las elecciones del 20-D, los resultados de las Elecciones generales, presentan una situación parlamentaria que supone un cambio importante respecto a la pasada legislatura, donde el Partido Popular disfrutaba de mayoría absoluta, de manera que es posible configurar una mayoría parlamentaria con los Partidos que en su programa se comprometieron ante el electorado a derogar determinadas leyes, que el Partido Popular aprobó gracias a su mayoría absoluta, la realidad es otra muy distinta, el debate sobre estas posibilidades está siendo ocultado, por el reparto de sillones o llamamientos a una pretendida estabilidad que tranquilice a los mercados. El PCE siempre ha defendido la necesidad de unir a la izquierda en torno a un programa común de mínimos, por eso, allá donde sea posible, impulsaremos estas y otras formas de unidad que permitan lograr ese objetivo. Pero para que ese programa sea posible, la ruptura con el régimen monárquico que sustenta el poder de la oligarquía empresarial y financiera debe ser un eje fundamental. Nos encontramos en un “tiempo de excepción”, vivimos unos momentos de recortes en los derechos sociales y de limitación de las libertades colectivas e individuales nunca antes conocidos tanto por su profundidad como por el corto espacio de tiempo en que se están produciendo. La pérdida de derechos laborales y sociales, la privatización de servicios públicos esenciales puestas en práctica con las dos últimas reformas laborales y otras medidas del gobierno nos llevan a un nuevo modelo de relaciones sociales donde prima la “ley del más fuerte”, el ideal del liberalismo político. Sólo desde una ruptura con el sistema actual puede haber una salida real, una salida social a la crisis que dé respuesta a las necesidades de las millones de personas que sufren directamente sus consecuencias, Por ello desde el PCE planteamos la necesidad de conseguir una respuesta desde la máxima unidad de las fuerzas sociales, políticas, sindicales y ciudadanas que planteamos la necesidad de superar el agotado y carcomido régimen del 78, como paso imprescindible para construir un nuevo modelo de Estado y de Sociedad, más justo, igualitario, democrático y social, lo que ofrecemos es responder a ese proceso de regresión social con una alternativa constituyente republicana. Una ruptura hecha también desde el feminismo, como garantía de emancipación de tod@s, desde luego de las mujeres, como contrapoder y empoderamiento en la sociedad patriarcal y capitalista, se conseguirá una República en la que, sin ciudadanas de segunda,las mujeres vuelvan a jugar el papel que les corresponde sin que la historía las silencie. Porque no hay que olvidar que las, desgraciadamente, grandes protagonistas de la estafa que sufrimos, son las mujeres Hace 85 años los hombres y las mujeres de este país decidieron, con buen sentido, que para progresar, resultaba imprescindible liberarse del lastre corrupto de la Monarquía borbónica y del sistema político montado sobre ella, el denominado turnismo, incapaz ya de dar solución alguna a los problemas que atravesaba España. La Regeneración democrática de este país, se escribió entonces con “R” de República. Por eso estamos convencidos que la República de España vuelve a ser la respuesta en positivo, la respuesta ilusionante, la manera democrática de constitucionalizar la justicia social y el reparto equitativo de la riqueza. La República de España debe ser la solución al desempleo, a los desahucios y al dominio de la banca sin escrúpulos entre otras cuestiones que hoy angustian a millones de españoles. Desde el Partido hacemos un llamamiento a la militancia comunista, a la mayoría social trabajadora y a la ciudadanía en general, para que este 14 de abril se movilice en favor de la III República, en favor de la necesidad de desarrollar un proceso constituyente, que se le dé la palabra al pueblo para construir un futuro de trabajo progreso, un futuro republicano para una España tricolor. No olvidamos a los héroes de la democracia en este nuevo 14 de Abril, les rendimos el sentido homenaje que merecen y que en muchas ocasiones les han negado instituciones y partidos que se reclaman democráticos.

dilluns, 4 d’abril del 2016

Rebuig del PSUC Viu a què el 4 d'abril TV3 fomenti la ideologia prostituent #tv3CompliceTractaMenors

Avui, 4 d'abril, es conmemora el Dia Mundial Contra la Protitució Infantil. La televisió publica catalana (la de totes i tots...) no només no en fa cap tipus de referència, sinò que aquesta nit emetrà un reportatge, al programa La Gent Normal, sobre dones que exerceixen la prostitució de forma "voluntària".

No és la primera vegada que TV3 parla sobre prostitució, però sempre ho ha fet des del punt de vista d'aquestes dones que es prostitueixen "voluntàriament", mai dóna la paraula a les dones explotades o traficades amb fins sexuals.

És per això que la Secretaria de la Dona del PSUC Viu us encoratgem a sumar-vos a la iniciativa del Moviment Democràtic de Dones (MDD): "Avui dilluns 4 a les 22:00h busca el hashtag #tv3CompliceTractaMenors i fer rts. Per una televisió pública de totes.

Tenim el dret i el deure a imaginar un món lliure de prostitució, perquè si no hi ha prostitució no hi ha trata, i si no hi ha demanda no hi ha prostitució.

Secretaria de la Dona del PSUC Viu



divendres, 1 d’abril del 2016

Ens han deixat Joan Camarasa i Dolores Solís

Avui ens ha deixat Joan Camarasa, fundador del Casal d'Amistat amb Cuba José Sánchez, de Santa Coloma. A partir de les 15h es trobarà al tanatoni de Sancho de Ávila i l'acomiadament serà demà dia 2 a les 11:25h. ¡Hasta la victoria siempre camarada!

Malauradament, poc després d'anunciar la pèrdua del camarada ens arriba la notícia de que ens ha deixat Dolores Solís.
En paraules de la companya Montse:
"Dolores Solís, siempre en el recuerdo.
Mujer comunista , luchadora incansable con el feminismo y los movimientos asociativos de nuestra ciudad.
Fue un honor compartir militancia y los más importantes valores.
¡¡Hasta siempre camarada !!"

dimecres, 9 de març del 2016

El PCE plantea que deben aclararse las relaciones de Felipe VI con un implicado en las Tarjetas Black de Cajamadrid

PCE / 09 mar 16

Las relaciones entre el empresario Javier Lopez Madrid, y la Casa Real en pleno escándalo de las Tarjetas black de Caja Madrid destapadas hoy por El diario.es ponen en evidencia la relación de la monarquía con personas relacionadas con el entramado económico financiero que hoy está siendo investigado por las tramas de corrupción que durante años han dominado la vida económica y política de España, por lo que es necesario una total aclaración de su alcance.

Sería necesario la inclusión de Felipe VI en las comparecencias que se derivarían de la creación de una Comisión Parlamentaria de Investigación reclamada por diversos grupos parlamentarios tras las elecciones del pasado 20 de diciembre, pero lamentablemente la legislación evitaría cualquier responsabilidad que tuviera el Jefe del Estado en su relación con Lopez Madrid.

En España, la monarquía nunca ha sido neutral, siempre se ha situado del lado de los poderosos, siempre ha sido una pieza clave para el mantenimiento de privilegios y freno para avanzar hacia sociedades socialmente avanzadas. En España la monarquía siempre ha mezclado lo publico con lo privado en un concepto patrimonial del Estado, y las relaciones denunciadas evidencian que el cambio de personas no ha significado un cambio de métodos ni de relaciones en la Jefatura del Estado

Las cada vez más confirmadas relaciones del anterior Jefe del Estado con el caso en que está implicada su hija Cristina y su yerno Urdangarín, las relaciones más que económicas con la intermediaria en múltiples negocios Corina, son solo una prueba de cómo la corona en este país no se ha limitado a un papel representativo. No es casual que una de las mayores preocupaciones de la casa real en la tramitación de la Constitución de 1978 figurase claramente la inviolabilidad del monarca como garante de su inmunidad para todo tipo de actuación.

En este sentido resulta escandaloso que en tiempos en los que se pone en cuestión con razón la inmunidad de los representantes parlamentarios, no se habla de terminar con el blindaje que la Ley otorga al Monarca, por lo que plantearemos a través de los diputados de IU-UP que se elimine de la Constitución cualquier norma que impida la investigación de actuaciones del Rey que pudieran estar relacionados con casos de corrupción.

En todo caso desde el PCE entendemos que en España la monarquía como un régimen del pasado supone un freno para el desarrollo de una regeneración democrática y de una salida social y progresista de la crisis en favor de la mayoría social trabajadora, por ello seguimos reclamando la celebración de un referéndum en el que el Pueblo Español pudiera decidir entre República y Monarquía.
Las relaciones entre el empresario Javier Lopez Madrid, y la Casa Real en pleno escándalo de las Tarjetas black de Caja Madrid destapadas hoy por El diario.es ponen en evidencia la relación de la monarquía con personas relacionadas con el entramado económico financiero que hoy está siendo investigado por las tramas de corrupción que durante años han dominado la vida económica y política de España, por lo que es necesario una total aclaración de su alcance.

dimarts, 8 de març del 2016

Performance dia de la Dona a càrrec del moviment Democràtic de Dones

Aquesta tarda, a les 18h, el Moviment Democràtic de Dones fatrà una performance a les confluències de l'Av. de la Generalitat amb el carrer Sant Josep. També es llegirà un manifest. Tot seguit s'anirà a la manifestació central a Pl. Universitat.

dissabte, 5 de març del 2016

Ara ens toca a nosaltres! 8 de març. Día de la Dona. Manifest del PSUC viu

 Com cada 8 de març, el PSUC Viu commemora el dia internacional de la dona treballadora, com a partit de classe que som. Avui és el dia en què hem de posar de manifest i reivindicar les desigualtats que pateixen les dones en el seu àmbit laboral. I una d'aquestes desigualtats, sinó la més important, és la bretxa salarial. És una evidència que a Espanya, les dones, per un mateix treball, reben un salari inferior al dels homes; aquesta diferència, l'any 2015, ha arribat a un 23,9%, arribant en alguns casos, com són les activitats administratives, sanitàries o de serveis socials, fins a un 33%. A Catalunya, aquesta diferència encara és més gran, arribant fins a un 24,8%.
La política de retallades del PP i la reforma laboral aprovada amb la connivència del PSOE ha precaritzat encara més la vida de les dones, amb l'augment de la feminització de la pobresa que inclús ha portat a moltes dones a veure's forçades a exercir la prostitució, i amb això, l'augment de la tracta de dones per a l'explotació sexual. Segons dades policials, a Espanya cada any es trafiquen més de 45.000 persones, gairebé totes dones, amb finalitats sexuals. El 90% de les dones prostituïdes són emigrants, pobres, traficades per les màfies de proxenetes. La qual cosa hauria d'estar a l'agenda dels nostres governants per donar passes cap a la seva abolició.
Especialment preocupant és el cas de Barcelona, on l'ajuntament governat per Ada Colau, té la intenció de regularitzar la molt mal anomenada “prostitució voluntària”. En aquest sentit, saludem el naixement de la Xarxa de Municipis Lliures de Tracta, impulsada pel MDM, a la qual ja s'han adherit ciutats com Santa Coloma de Gramanet, Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat o Sils. Aquesta xarxa suposa un pas significatiu contra l'estructura patriarcal de la societat capitalista que tracta de mercantilitzar i precatitzar el cos de les dones.
Aquesta societat patriarcal i masclista en la qual vivim continua considerant el treball de la dona com a secundari. Les tasques de la llar, la cura dels fills i de la gent gran són considerades responsabilitat de les dones, que desenvolupen el 83% del treball domèstic arreu del món; tenen la major part de la feina no remunerada, no només a casa, sinó també a les empreses familiars, on 1 de cada 4 dones treballen sense rebre cap remuneració i sense participació de cap tipus al negoci.
Coeducar la societat és fonamental per eradicar des de l'arrel la desigualtat, perquè el llenguatge sexista i els estereotips masclistes hi son a l'escola i al carrer. I garantir un treball digne és necessari per posar fi a la situació de dependència i de desigualtat, causants de la sagnant violència que vivim avui dia les dones, que provoca que cada any assassinin a desenes de dones.
No podem deixar de banda el que suposa en la vida professional de les dones la impossibilitat de conciliar a vida familiar i la vida laboral. Les responsabilitats familiars no es comparteixen igual. Són més les dones les que interrompen la seva vida professional i després no tornen a treballar a temps complet, el que suposa que, òbviament, guanyin menys, situació que de vegades pot donar lloc a un tipus de violència com és l'econòmica. En el cas de les dones menors de 30 anys aquesta situació es dóna en el 71 % dels casos, sent del 88 % en les dones de 30 a 39, tot el contrari del que passa amb els homes. Això es veu reflectit, per exemple, en el fet de que la proporció de dones en llocs d'alta direcció en l'ambit mundial és només del 24%.
La sensació de superioritat dels homes vers les dones en els llocs de treball, es tradueix a vegades en situacions d'assetjament sexual. A Europa, entre un 40 i un 50 % de les dones han denunciat alguna forma d'assetjament sexual en el seu lloc de treball, no només per part superiors, sinó també de companys. El CGPJ ha alertat que aquestes denúncies hi han disminuït a Espanya en un 30% des del 2009 a causa de la crisi, per la sensació de vulnerabilitat i discriminació de les dones en els seus llocs de treball.
Des de la Secretaria de la Dona del PSUC Viu, partit feminista i de classe, fem una crida als col·lectius de dones i al moviment feminista perquè mantinguin la mobilització i defensin que enfront dels que defensen els Pactes d'Estat i la Pau Social, cal defensar un pacte amb la majoria de la població, amb les dones que som les que patim més les conseqüències de la crisi i les polítiques autoritàries i retrògrades aprovades durant la passada legislatura.
És necessari acabar amb la Pau Social per a donar una sortida a la crisi a favor de les dones i del conjunt de la classe treballadora. És necessari que les dones continuem organitzades perquè som les més afectades directament per les conseqüències de la cisi i de la deriva cap a una societat sustentada en la precarietat de la vida i la tornada a casa de les dones.
SECRETARIA DE LA DONA DEL PSUC VIU
8 de març de 2016

dimarts, 1 de març del 2016

Concentració #DonesEnLluitaStk - Unides contra les violències masclistes

Aquesta tarda hem participat de la concentració organitzada des de #DonesEnLluitaStk (es convoca tots els primers dimarts de cada mes). Us animem a participar a les properes concentracions amb l'objectiu de seguir incrementant la participació, per consciènciar la població colomenca i acabar amb les violències masclistes.

També us volem animar a seguir el hashtag #DonesEnLluitaStk a Twitter i la pàgina de Facebook https://www.facebook.com/DonesEnLluitaStk/ per estar al corrent de properes activitats i campanyes.

Us deixem amb un petit reportatge fotogràfic de la concentració d'aquesta tarda:

dilluns, 29 de febrer del 2016

Manifest 8 de març - Dia internacional de la dona treballadora

Com cada 8 de març, el PSUC Viu commemora el dia internacional de la dona treballadora, com a partit de classe que som. Avui és el dia en què hem de posar de manifest i reivindicar les desigualtats que pateixen les dones en el seu àmbit laboral. I una d'aquestes desigualtats, sinó la més important, és la bretxa salarial. És una evidència que a Espanya, les dones, per un mateix treball, reben un salari inferior al dels homes; aquesta diferència, l'any 2015, ha arribat a un 23,9%, arribant en alguns casos, com són les activitats administratives, sanitàries o de serveis socials, fins a un 33%. A Catalunya, aquesta diferència encara és més gran, arribant fins a un 24,8%.
La política de retallades del PP i la reforma laboral aprovada amb la connivència del PSOE ha precaritzat encara més la vida de les dones, amb l'augment de la feminització de la pobresa que inclús ha portat a moltes dones a veure's forçades a exercir la prostitució, i amb això, l'augment de la tracta de dones per a l'explotació sexual. Segons dades policials, a Espanya cada any es trafiquen més de 45.000 persones, gairebé totes dones, amb finalitats sexuals. El 90% de les dones prostituïdes són emigrants, pobres, traficades per les màfies de proxenetes. La qual cosa hauria d'estar a l'agenda dels nostres governants per donar passes cap a la seva abolició.
Especialment preocupant és el cas de Barcelona, on l'ajuntament governat per Ada Colau, té la intenció de regularitzar la molt mal anomenada “prostitució voluntària”. En aquest sentit, saludem el naixement de la Xarxa de Municipis Lliures de Tracta, impulsada pel MDM, a la qual ja s'han adherit ciutats com Santa Coloma de Gramanet, Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat o Sils. Aquesta xarxa suposa un pas significatiu contra l'estructura patriarcal de la societat capitalista que tracta de mercantilitzar i precatitzar el cos de les dones.
Aquesta societat patriarcal i masclista en la qual vivim continua considerant el treball de la dona com a secundari. Les tasques de la llar, la cura dels fills i de la gent gran són considerades responsabilitat de les dones, que desenvolupen el 83% del treball domèstic arreu del món; tenen la major part de la feina no remunerada, no només a casa, sinó també a les empreses familiars, on 1 de cada 4 dones treballen sense rebre cap remuneració i sense participació de cap tipus al negoci.
Coeducar la societat és fonamental per eradicar des de l'arrel la desigualtat, perquè el llenguatge sexista i els estereotips masclistes hi son a l'escola i al carrer. I garantir un treball digne és necessari per posar fi a la situació de dependència i de desigualtat, causants de la sagnant violència que vivim avui dia les dones, que provoca que cada any assassinin a desenes de dones.
No podem deixar de banda el que suposa en la vida professional de les dones la impossibilitat de conciliar a vida familiar i la vida laboral. Les responsabilitats familiars no es comparteixen igual. Són més les dones les que interrompen la seva vida professional i després no tornen a treballar a temps complet, el que suposa que, òbviament, guanyin menys, situació que de vegades pot donar lloc a un tipus de violència com és l'econòmica. En el cas de les dones menors de 30 anys aquesta situació es dóna en el 71 % dels casos, sent del 88 % en les dones de 30 a 39, tot el contrari del que passa amb els homes. Això es veu reflectit, per exemple, en el fet de que la proporció de dones en llocs d'alta direcció en l'ambit mundial és només del 24%.
La sensació de superioritat dels homes vers les dones en els llocs de treball, es tradueix a vegades en situacions d'assetjament sexual. A Europa, entre un 40 i un 50 % de les dones han denunciat alguna forma d'assetjament sexual en el seu lloc de treball, no només per part superiors, sinó també de companys. El CGPJ ha alertat que aquestes denúncies hi han disminuït a Espanya en un 30% des del 2009 a causa de la crisi, per la sensació de vulnerabilitat i discriminació de les dones en els seus llocs de treball.
Des de la Secretaria de la Dona del PSUC Viu, partit feminista i de classe, fem una crida als col·lectius de dones i al moviment feminista perquè mantinguin la mobilització i defensin que enfront dels que defensen els Pactes d'Estat i la Pau Social, cal defensar un pacte amb la majoria de la població, amb les dones que som les que patim més les conseqüències de la crisi i les polítiques autoritàries i retrògrades aprovades durant la passada legislatura.
És necessari acabar amb la Pau Social per a donar una sortida a la crisi a favor de les dones i del conjunt de la classe treballadora. És necessari que les dones continuem organitzades perquè som les més afectades directament per les conseqüències de la crisi i de la deriva cap a una societat sustentada en la precarietat de la vida i la tornada a casa de les dones.

SECRETARIA DE LA DONA DEL PSUC VIU
8 de març de 2016