La lluita feminista acaba de començar. Seguim als carrers!

Aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, continuem la lluita que fa segles van començar tantes altres dones contra la desigualtat i la discriminació, contra el capitalisme patriarcal i ultracatòlic que insisteix a desposseir-nos dels nostres drets com a persones. És un dia per fer visibles les desigualtats i denunciar als qui ens maten i ens oprimeixen.

Des del PSUC viu i la JSUC volem acabar amb la doble explotació, la precarietat en el treball i en la vida. Volem acabar amb les violències masclistes: quan ens qüestionen i no ens creuen quan som violades; quan ens cosifiquen i no ens dignifiquen ni com a dones ni com a éssers humans; quan ens invisibilitzen a casa, a la feina i a la història; quan ens utilitzen com a mers recipients; quan ens censuren i ens culpabilitzen per la forma de vestir, pel lloc que triem per divertir-nos, pel camí que agafem o per les circumstàncies quan ens assassinen a casa, al carrer o en un bar.

Volem la igualtat real entre homes i dones. Per això és necessari un canvi. Exigim una llei d'educació feminista que formi en valors d'igualtat per acabar amb els estereotips i rols de gènere marcats pel sistema capitalista i patriarcal, els mateixos que defensa la dreta i l’extrema dreta. Així, rebutgem el “pin parental” que la ultradreta intenta imposar. Diuen que defensen la llibertat de les famílies a decidir sobre l'educació, però en realitat volen vetar i controlar les matèries que parlin sobre els drets LGTBI i l'educació sexual.

Exigim que es compleixi el Conveni d'Istanbul, signat per Espanya i que no s'està respectant, que inclou prevenció, protecció, persecució penal i polítiques integrades que donin una resposta global a les violències contra les dones. La conjuntura política actual, amb un govern de coalició progressista i un ministeri d'igualtat feminista, és una oportunitat per legislar més enllà de la violència de parelles o exparelles. Volem una llei que no permeti interpretacions de biaix patriarcal i que no qüestioni ni una sola víctima de violació més.

Però mentre a Espanya se segueixi tolerant la prostitució i la pornografia sigui l'educació sexual de menors i joves, no es podran normalitzar unes relacions sexuals en igualtat ni es podrà acabar amb la violència sexual. Parlar de prostitució és parlar de tràfic de dones pobres, immigrants, en situació irregular. La prostitució existeix perquè hi ha demanda. Volem una legislació abolicionista que acabi amb la demanda i el negoci, que s'apliquin polítiques d'atenció, cura i ajuda a les dones prostituïdes amb la finalitat que s'insereixin en una vida familiar, social i laboral digna, que protegeixi els seus drets fonamentals.

Les polítiques de retallades a Espanya en la cura i atenció de les persones des del sector públic ha accentuat l'obligació de les dones a cobrir aquest dèficit, i ha fet que acabin carregant amb dobles jornades. Volem polítiques que situïn la vida al centre: que el treball de cures sigui reconegut i que hi hagi corresponsabilitat. Reivindiquem que el sector públic generi ocupacions dignes amb salaris més elevats per a l'atenció i la dependència. Demanem que el treball de cures es valori i es dignifiqui. Rebutgem la taxa rosa, el recàrrec que paguem les dones per la versió femenina d'alguns productes, com ara bolígrafs roses, maquinetes d’afaitar roses i un llarg etcètera.

Volem polítiques que acabin amb la feminització de la pobresa. La precarietat laboral, la parcialitat dels contractes i la bretxa salarial impedeixen que existeixi igualtat real per a les dones treballadores. A més, les diferències salarials s'accentuen en la jubilació, i a Espanya la bretxa de la pensió mitjana entre els 65 i els 79 anys se situa en un 34 %. Volem treball digne, igualtat salarial i pensions dignes per poder viure una vida digna!

Aquest 8 de març reivindiquem drets al costat de les dones de tot el món, des de Colòmbia fins a l'Índia, que lluiten contra el feminicidi, l'explotació laboral capitalista i la violència sexual patriarcal. Avancem juntes perquè anem lluny i el nostre horitzó és solidari i internacionalista.

Aquest 8 de març ens trobarem als carrers, seguint l’exemple de dones valentes de la nostra història que han lluitat per la pau i per la nostra dignitat. Un camí que, com deia Rosa Luxemburg, ens porti a aconseguir “una societat on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”.

El PSUC viu i la JSUC davant la sentència al judici a la manada de Manresa

PROU REPRESSIÓ!

Santa Coloma de Gramenet està vivint uns moments convulsos. Dilluns passat dia 28, vam rebre la notícia de la detenció de l'activista social, per tots i totes conegut, Juan Pastor, defensor dels DDHH i dirigent veïnal, actualment implicat a la PAH. Una detenció realitzada 12 dies després dels fets que suposadament s'imputen, de manera arbitrària i a les 17h perquè passés la nit a comissaria, a més de no permetre a l'advocat llegir l'atestat policial durant la tarda. 

Juan Pastor va ser alliberat l'endemà amb càrrecs, càrrecs que s’utilitzen per criminalitzar la protesta, com podrien ser desordres públics i atemptat contra l’autoritat, uns càrrecs que no sols se li atribueixen a ell, si no a 4 persones més, entre les quals es troba una camarada del PSUC viu. 

Els fets als quals es remet tot aquest procés va ser el desnonament que estava programat el dia 16 d'Octubre per fer fora de casa seva a una dona amb dos fills , en el qual estava implicada la força pública perquè es dugués a terme. En aquesta convocatòria la PAHV Gramenet va aconseguir parar el desnonament malgrat l'actuació policial.  

 

Des del PSUC viu Santa Coloma volem denunciar la repressió a la qual estem sotmesa la classe treballadora organitzada, i en concret, la militància d'esquerres, una repressió aplicada davant la defensa dels DDHH i en aquest cas, el dret a un habitatge digne, dret fonamental, inclòs en la Constitució. Aquesta repressió que ja portem sofrint des de fa anys però aguditzada arran de la sentència del Procés. 

Des del PSUC viu Santa Coloma no reconeixem els fets relatats per les forces policials i denunciem l'actuació desmesurada que es va dur a terme. 

Des del PSUC viu Santa Coloma apostem per la unitat d'acció davant la repressió que estem vivint en la defensa dels DDHH. 

Des del PSUC viu Santa Coloma estarem i donarem suport a les encausades, les seves famílies i amigues.  

 

Comitè Local PSUC viu Santa Coloma de Gramenet 

 

Santa Coloma de Gramenet, 30 d'Octubre de 2019 

El PSUC viu i la JSUC davant la Diada Nacional de Catalunya 2018

Enguany ens trobem, de nou, davant una Diada Nacional de Catalunya celebrada en un moment d’excepcionalitat política. Des del PSUC viu i la JSUC sempre hem denunciat l’esgotament del model territorial vigent i la necessitat d’exercir el dret d’autodeterminació mitjançant un referèndum efectiu, que interpel·li a tota la societat catalana i la seva pluralitat de posicionaments.

La Diada Nacional de Catalunya ha estat històricament una jornada reivindicativa, inclusiva i democràtica dels i les catalanes, de qualsevol adscripció política, llengua habitual o origen. Preservar la pluralitat i la cohesió social només és possible amb la defensa d’un catalanisme popular basat en la certesa de ser un sol poble. En aquest sentit, cal denunciar amb contundència les lamentables accions populistes que hem vist les darreres setmanes, i que agreugen seriosament els problemes que pateix la convivència d’aquest país.

El PSUC viu i la JSUC tenim la ferma convicció de que el diàleg i la negociació, i el respecte a la pluralitat ideològica i democràtica és l’única via per afrontar el problema polític d’encaix entre Catalunya i Espanya. Cal canalitzar cap al terreny de la política la solució d’un contenciós que mai s’hauria d’haver judicialitzat.

Amb l’empresonament de diferents representants d’entitats i membres de l’anterior govern de la Generalitat, i l’aposta per l’opció repressiva de l’Estat, no s’ha avançat cap a la solució dialogada sinó cap a la confrontació interessada per les dretes nacionalistes. Seguim denunciant aquestes decisions judicials desproporcionades i demanem la llibertat immediata de tots els empresonats.

Els darrers gestos del Govern de Pedro Sánchez obren la oportunitat de buscar una solució dialogada, però encara haurem d’esperar a la seva concreció. L’actual marc jurídic que persegueix sindicalistes, activistes, artistes o periodistes ha de ser profundament reformat per garantir la llibertat d’expressió i d’organització. Ens reafirmem en la necessitat urgent de donar una sortida política a un problema eminentment polític.

L’actual escenari, resultant de les darreres eleccions al Parlament va suposar el reforçament de la dreta nacionalista neoliberal d’ambdós blocs: Junts per Catalunya i Ciutadans, que comparteixen grup liberal al Parlament Europeu. Avui podem afirmar amb total certesa que l’anomenat “procés” no ha obert el camí a la caiguda del règim del 78 a Espanya, sinó que ha sobrealimentat el monstre de l’espanyolisme reaccionari a Catalunya, encarnat en Ciutadans. Amb el “processisme” han guanyat la dreta i els sectors lligats a les burgesies catalana i espanyola; perden l’esquerra i la gent treballadora a Catalunya i a la resta d’Espanya.

Considerem que, per tal de disputar l’hegemonia ideològica neoliberal, cal posar al centre un discurs de classe clar i desacomplexat, que arreli en el món del treball i en el conjunt de les zones obreres i populars de Catalunya. Tenim clar que el nacionalisme ens separa, la classe ens uneix.

L’Onze de Setembre ha d’expressar la oposició a tot tipus de nacionalisme, que enfronti a la classe treballadora amb qüestions allunyades dels nostres interessos reals. No claudiquem davant de qui amaga darrere d’una guerra de banderes, retallades dels drets socials, privatitzacions de serveis públics i aprova pressupostos i reformes fiscals antisocials, a una banda i d’altra de l’Ebre.

Per això, reclamem al Govern de la Generalitat que prioritzi la lluita contra la desigualtat i la pobresa, la recuperació dels serveis públics de qualitat, alhora que volem que el Parlament recuperi la iniciativa política i aprovi uns pressupostos que reverteixin les retallades socials. L’eix central de les nostres lluites és, sempre ha estat i serà l’emancipació de la classe treballadora i de les capes populars, i la Diada ha de reclamar, sobre tot, la recuperació primer, i seguidament l’avenç, dels drets socials del poble de Catalunya.

Alhora, i de forma indestriable, des del PSUC viu i la JSUC apostem per obrir un procés de ruptura democràtica conjuntament amb la resta de pobles d’Espanya. Un procés constituent per avançar amb una perspectiva de progrés social on construïm una República federal i plurinacional basada en la solidaritat entre els pobles.

També i com no podia faltar, recordem aquell 11 de setembre de 1973, el cop d’estat a Xile que va acabar amb el govern socialista de la Unitat Popular, i fem una crida a assistir a l’acte d’homenatge al president Salvador Allende a les 10:30 hores a la plaça Salvador Allende de Barcelona, així com a la resta d’homenatges similars que es fan arreu de Catalunya.

Per una Catalunya obrera, popular i solidària!

Per la República federal!

Comitè Executiu del PSUC viu
Comissió Permanent de la JSUC

Barcelona, 9 de setembre 2018

MANIFEST DEL PSUC VIU I LA JSUC-JOVENTUT COMUNISTA PEL 1ER DE MAIG DE 2018

El proper 1er de maig cridem a la mobilització per omplir els carrers de treballadors i treballadores en una jornada de celebració i reivindicació del dret al treball digne. És el dia de la classe obrera, de la commemoració de la seva lluita històrica per la conquesta i defensa dels seus drets.

Un dia del treball marcat per l’ofensiva reaccionària de les elits econòmiques imperialistes d’ EEUU, l’UE i els seus aliats, que per tal de mantenir el domini mundial en benefici de les seves grans corporacions, incrementen la seva agressivitat militar, portant al món a la vora de la catàstrofe, recorrent a la guerra i la ingerència, tal i com veiem a Síria, Iemen, Palestina i tot l’Orient Mitjà, així com amb el colpisme terrorista a Hondures, Brasil o Nicaragua. Els i les comunistes denunciem les seves injustes i cruels guerres, orquestrades per interessos inconfessables, negant la pau i el desenvolupament dels pobles. La solidaritat internacional i de classe és l’arma per construir la pau amb justícia social.

Després de la crisi dels últims deu anys, els diferents Governs a Espanya i Catalunya han imposat reformes neoliberals que tenien per objectiu dotar de “legalitat” a la injustícia. Amb elles es pretén legitimar polítiques suposadament necessàries per sortir de la crisi. Per a l’oligarquia i la classe dominant, sortir d’aquesta crisi és desmantellar les conquestes socials, objectiu al qual s’estan aplicant sense descans. Això ha suposat un insultant increment de les desigualtats i de l’acumulació de riquesa en cada vegada menys mans, precisament en les d’aquells que la van provocar. Pretenen convèncer-nos que no hi ha un altre model social possible i que la classe obrera, la majoria social, hem de resignar-nos a sobreviure sense drets, sense protecció de les institucions i competint entre nosaltres, disputant-nos les sobres del seu festí.

Aquesta jornada de lluita i reivindicació de la classe obrera ve precedida d’una vaga feminista, el passat 8 de març, que ha estat històrica, així com de massives mobilitzacions en defensa del sistema públic de pensions. El treball que des del moviment feminista de classe i de pensionistes s’està duent a terme per generar consciència de pertinença a un col·lectiu, amb els mateixos interessos i amb els mateixos problemes, ha de ser exemple pel moviment obrer internacional. Reivindiquem el caràcter unitari de totes aquestes lluites i el proper 1 de maig és una ocasió més per demostrar que la unió és la condició fonamental per a la consecució dels drets col·lectius que estan sent objecte d’agressió per part del capital.

Aquest 1 de maig ha de ser una jornada de reivindicació de la immensa majoria per una aposta clara i irrenunciable pels drets fonamentals de la classe obrera: dret a un treball i salari dignes i a condicions laborals compatibles amb la vida. Dret a la igualtat real, a la no discriminació, i a la salut, protecció i prevenció de riscos. Dret també a prestacions socials dignes, a l’educació i la formació. I finalment, dret de les nostres famílies i membres dependents a ser part d’una societat digna i protegida. Perquè el benestar de totes contribueix al benestar de cada un.

Denunciem també les restriccions a la llibertat d’expressió, d’opinió i als drets de manifestació i de vaga que estan sent imposades de forma coordinada per l’acció legislativa del Govern del PP i Ciutadans i per l’aplicació, cada vegada més autoritària, de les lleis per part del poder judicial. Es tracta de l’habitual estratègia d’aplicació de mesures limitadores de drets fonamentals i llibertats en moments d’increment de la mobilització social i de les lluites populars, utilitzant la repressió civil i política per truncar justes i legítimes reivindicacions socials.

Manifestem la nostra solidaritat amb totes les persones que pateixen la repressió d’aquestes institucions caduques, incapaces d’assumir el conflicte social i polític que generen les seves receptes. No volem màrtirs, però tampoc serem còmplices d’enganys ni deixarem d’assumir el nostre compromís amb la lluita i la necessitat d’enfortir-nos i protegir-nos entre totes. Per cada acte de repressió a qualsevol company en lluita, estarem treballant per unir totes les eines organitzatives de què disposa la classe obrera: sindicats, moviments socials, plataformes, assemblees; en qualsevol àmbit sectorial o territorial, estem cridats a unir-nos davant els atacs. Fem nostre el lema “ens toquen a una, ens toquen a totes”.

El PSUC viu i la JSUC-Joventut Comunista com a organitzacions que som del poble, de la classe obrera, assumim el compromís de treballar per la unitat i l’enfortiment del moviment obrer, per contribuir a la construcció d’un model econòmic, polític i social alternatiu a l’actual sistema capitalista i patriarcal; que posi en el centre la vida, la vida digna de la immensa majoria, per construir un sistema que pugui garantir els drets econòmics, laborals, polítics i socials que ens estan sent negats.

Cridem a aquesta mobilització amb l’alegria de lluitar i de pertànyer a la classe obrera. Totes i tots aquells que intentem sobreviure de la nostra feina a la gran empresa o en la mitjana i petita; per compte d’altres o per compte propi; amb papers o sense ells; indefinits o temporals; natius o estrangers; joves o no tant joves; organitzats sindicalment o resistint i lluitant d’altres maneres. I molt especialment, cridem a totes aquelles que, amb treball o sense, tenen por de perdre-ho tot perquè difícilment arriben a final de mes. TOTS/ES patim un sistema injust, on l’objectiu del màxim benefici econòmic d’uns pocs xoca frontalment amb les aspiracions d’una vida digna per a totes.

Els i les comunistes catalans ens oposem també a la judicialització i criminalització del “procés”, ja que accentua l’enfrontament xovinista, reforça les dretes i legitima la deriva reaccionaria del règim. La solució per a Catalunya arribarà per la via democràtica i popular, des de la unitat de la classe obrera i la fraternitat entre els pobles. Els i les comunistes catalans creiem que l’única garantia perquè el poble català pugui exercir els seus legítims drets nacionals i l’autodeterminació, és a través de l’aliança amb l’esquerra de tot l’Estat, i que només podrà aconseguir-se mitjançant un procés de ruptura amb la monarquia i la instauració de la 3ª República.

Finalment, en aquest any del bicentenari del naixement de Karl Marx i el centenari de Marcelino Camacho (el nostre camarada i fundador de CCOO), fem una crida a la classe obrera i els sectors populars a organitzar-se en el PSUC viui la JSUC-Joventut Comunista, per la defensa dels interessos i la dignitat dels treballadors i les treballadores!

Unitat a la lluita per pa, treball, sostre i igualtat !

Perquè van ser som, perquè som seran !

Visca el primer de Maig i visca la lluita de la classe obrera !

Comitè Executiu del PSUC viu

Comissió Permanent de la JSUC

Barcelona, 26 d’abril de 2018

Nosaltres si et creiem

Per la IIIª República Federal i les Pensions Públiques !!!